El subjectivisme, tal com indica el seu nom, limita la validesa de la veritat al mateix subjecte que coneix i jutja. És a dir, situa en l'home el poder d'establir el que és vertader o fals i, en conseqüència, el que és bo o dolent. En realitat, el subjectivisme és una vella tesi que comparteixen molts dels nostres contemporanis. En el fons es pressuposa que no podem conèixer les coses tal com són i es redueix la veritat al que a un li sembla que és o que no és. El subjectivista es constitueix a si mateix en fundador de la veritat, en norma i mesura de totes les coses. En definitiva, és el fer de cada individu humà la mesura de la veritat.
El subjectivisme proposa el reconeixement, per part de tots els homes, del principi que cadascú es quedi amb la "seva" veritat però que, alhora, tingui consciència que també l'altre té la seva veritat (que potser sigui l'autèntica) . És a dir, per als subjectivistes, jo tinc "la meva" veritat, tu tens "la teva" veritat i l'altre té "la seva" veritat, i totes són igualment vàlides.
