Jean-Jacques Rosseau - Raul Alimbau

Va neixer a Ginebra (Suïssa) el 28 de juny de 1712 i va morir a Ermenonville (França) el 2 de juliol del 1778, fou un dels principals filòsofs del ''Segle de les Llums'' en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.

La teoria filosòfica de J.J. Rousseau, podem resumir-la en els següents punts:

1. Distingeix entre l’home natural (bon salvatge) i l’home històric modern (egoista i depravat).
2. El pas de l’home natural a l’home modern té el seu origen en la por per l’escassetat de recursos. A partir d’aleshores van néixer la propietat, la dominació i la desigualtat social.
3. Necessitat d’un pacte o contracte social per a la regeneració moral.
4. Els homes associats formen la Voluntat general i el poble esdevé sobirà.
5. La finalitat última del pacte és el bé comú.
6. Defensa la democràcia directa.

Rousseau descriu l'estat de naturalesa com un estat d'aïllament individual, indiferència mútua. No hi ha vincle moral ni sentimental, ni idea del deure, ni simpatia que creï algun enllaç entre els individus, ja que cada un existeix per a si mateix i busca tan sols el que cal per a la conservació de la seva pròpia vida.

En l'estat de la naturalesa no pot existir una harmonia entre interès propi i interès col·lectiu, ja que tots dos s'exclouen.

És especialment interessant l'aportació de Rousseau sobre la fonamentació moral del dret: el dret purament coactiu de l'estat social no basat en el contracte no és legítim, el dret producte del pacte, del contracte social, sí que ho és. Per Rousseau la sobirania, el dret i el poder de la societat, producte del contracte, és indivisible i inalienable. Això vol dir que la sobirania pertany a tot el cos social i a ell estan subordinats tant el govern com els ciutadans.