John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Locke estudià medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:
- Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
- Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).
Pel que fa la seva teoria filosòfica, podem resumir-la en els següents punts:
- L’origen i legitimitat de l’Estat prové d’un pacte entre els individus per garantir els seus drets.
- L’Estat està subordinat als interessos individuals i ha de protegir els drets de tots els individus.
- Defensa un Estat liberal (liberalisme polític) amb un sistema de democràcia representativa.
- Divisió de poders: Legislatiu, executiu i federatiu. (en l'actualitat: Legislatiu, executiu i judicial)
John Locke és un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta la visió del Pacte Social proposada per Hobbes, però amb molts matisos, tants, que la versió de Locke serà irrecognoscible. Hobbes considerava que els homes, per obtenir seguretat, renunciaven a la seva llibertat i capacitat d'autogovern, per permetre que els governants, actuïn en nom dels ciutadans, dels quals en són representants. Però segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario