Justícia - Xavier Ortega

La balança és l’equilibri entre el que està bé i el que està malament.

Entre moltes teories sobre la justícia, destaquem la dels filòsofs:

• Plató: La Justícia com harmonia social. En el seu llibre "La República", Plató proposa per a l'organització de la seva ciutat ideal, a través del diàleg de Sòcrates, que els governants d'aquesta ciutat es transformin en els individus més justos i savis, és a dir en filòsofs, o bé, que els individus més justos i savis de la comunitat, és a dir, els filòsofs, es transformin en els seus governants.
• Aristòtil: La Justícia com igualtat proporcional: Donar a cadascú el que és seu, o el que li correspon. Diu que el que li correspon a cada ciutadà ha d'estar en proporció amb la seva contribució a la societat, les seves necessitats i els seus mèrits personals.
• Sant Tomàs d'Aquino: La Llei Natural. Diu que els ciutadans han de tenir els drets naturals, que són els que Déu els dóna. Aquests drets són més tard cridats Els Drets Humans. Per als utilitaristes les institucions públiques es componen d'una forma justa quan aconsegueixen maximitzar la utilitat agregada (en el sentit de felicitat). Segons aquesta teoria, el just és el que beneficia al major nombre de persones al mateix temps.
• Ulpià: Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar-li a cadascú el que li correspon.

"La balança de la justícia"