Thomas Hobbes - Marc Olmedo

La filosofia de T. Hobbes, de tall marcadament materialista, rebutja l'aristotelisme i la filosofia escolàstica, així com el dualisme del racionalisme cartesià, sent més pròxima a la filosofia de Bacon, i sobretot a les de Gassendi i Galileu. Però T. Hobbes és, abans que res, conegut per la seva teoria política, exposada al "Leviatan", en la que defensa l'absolutisme polític, en clara oposició a les naixents teories polítiques de la burgesia, que buscaven les justificacions teòriques per a la instauració d'un règim polític democràtic basat en la divisió de poders.

Podem resumir el seu plantejament filosòfic en els següents punts:

1. La por ens civilitza.
2. L’origen de la societat és artificial. L’Estat s’ha creat per la necessitat de posar pau, ja que sense ell ens trobem en una situació de “guerra de tots contra tots”.
3. El poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes.
4. Igualtat en la naturalesa humana. Tots som egoistes i cerquem el propi benestar. “Homo homini lupus”.
5. Necessitat d’un pacte: renúncia voluntària a la llibertat pel bé social. L’individu queda a mans de l’Estat que ha de ser fort i autoritari: Leviathan.
6. Defensa el poder absolut per part de l’Estat: Absolutisme.

Hobbes defineix l'estat natural com aquell en què no hi ha regulació social i on els éssers humans es relacionen segons la seva naturalesa. Però la seva naturalesa tendeix a l'autoafirmació, a la pròpia conservació, la qual cosa els dóna el dret natural de decidir lliurement els mitjans pels quals aquesta conservació pugui aconseguir-se. D'aquí se segueix que l'estat natural és un estat de guerra, on l'home es converteix en un llop per als altres homes, i on tots lluiten per la seva vida i, per tant, viuen en la inseguretat.

L'Estat serà per a Hobbes, absolut i indiscutible, i la seva sobirania indivisible.