Bill Murray sobre els governs - Raúl Alimbau

Bona tarda filòsofs, avui tenim una altre filo foto, aquesta es una imatge, que vaig trobar navegant per la web, i per casualitat, en la pàgina web de ''Cuanta Razón'', i la veritat es que hem va causar impressió, per què desgraciadament, té tota la raó del món, ja que actualment no hi ha una política en la qual, no hi podem confiar en tots els representants que hi ha en el govern. Una raó com un temple.

Un govern de titelles - Raúl Alimbau

Bon dia filòsofs, desprès de tant de temps sense publicar, he decidit posar aquesta filofoto, en la que apareix reflectida el control dels mercats ens els governs actuals, on són titelles, per que els mercats els dominen, per que sense aquests, el país perd diners, ja que els mercats són els que produeixen beneficis al país. I per això el poble vol tallar aquests fils de control, per que a causa d'això els impostos pugen sense parar, on el poble es senten ofegats de tants impostos, i es aqui on el poble vol començar a queixar-se, ha revolucionar-se a intentar canviar les coses, per que els politics puguin fer el que ells creuen, i no ser influïts per els mercats. Això crea una autocràcia en els mercats.

Les bones itencions que acaben en res - Xavi Ortega

Desprès d'un llarg temps sense publicar, he d'informar que el grup s'ha disolt i la meitat de membres ha abandonat aquest projecte, es a dir que no hi hauran més publicacions d'en Marc Olmedo i d'en Roger Mora.

Hola filòsofs, avui porto una filofoto molt interesant i amb una mica d'humor, però anem a analitzar-la més a fons.

Cal dir que la gent té per costum criticar a tots els polítics i dir que tots són iguals, que ningú vol el bé pel poble, que són uns lladres incompetents, etc...

Però mai s'han preguntat si és veritat ni ho han investigat, només  han fet falses acusacions i la gent les ha agafat per certes. Personalment, els filosofistes pensem que els polítics tenen bones intencions i volen fer les coses bé però quan troben que tenen el poder canvien perquè no poden gestionar tenir tanta responsabilitat. 

La Política Actual - Raúl Alimbau

Bon dia filòsofs, avui he penjat aquesta filofoto per definir a la perfecció el sistema de govern que durant uns quants anys aquest país ha estat sotmès. La política en realitat no tindria que ser aixi, parlant clar, tots tindríem que poder-nos alimentar igual que el sistema bancari i el govern, però per desgràcia això no es aixi, perquè tot està molt mal repartit. Apart d'això es tindria que mirar de buscar una solució, i en comptes de deixar sense menjar al poble, primerament tindríem que donar-li una mica de pa, i mica en mica donant-li recursos per poder sobreviure, però de moment això no és aixi.

Aquesta filofoto la he escollida per que es una bona representació gràfica de com va de moment el nostre país democràtic.

Justícia - Xavier Ortega

La balança és l’equilibri entre el que està bé i el que està malament.

Entre moltes teories sobre la justícia, destaquem la dels filòsofs:

• Plató: La Justícia com harmonia social. En el seu llibre "La República", Plató proposa per a l'organització de la seva ciutat ideal, a través del diàleg de Sòcrates, que els governants d'aquesta ciutat es transformin en els individus més justos i savis, és a dir en filòsofs, o bé, que els individus més justos i savis de la comunitat, és a dir, els filòsofs, es transformin en els seus governants.
• Aristòtil: La Justícia com igualtat proporcional: Donar a cadascú el que és seu, o el que li correspon. Diu que el que li correspon a cada ciutadà ha d'estar en proporció amb la seva contribució a la societat, les seves necessitats i els seus mèrits personals.
• Sant Tomàs d'Aquino: La Llei Natural. Diu que els ciutadans han de tenir els drets naturals, que són els que Déu els dóna. Aquests drets són més tard cridats Els Drets Humans. Per als utilitaristes les institucions públiques es componen d'una forma justa quan aconsegueixen maximitzar la utilitat agregada (en el sentit de felicitat). Segons aquesta teoria, el just és el que beneficia al major nombre de persones al mateix temps.
• Ulpià: Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar-li a cadascú el que li correspon.

"La balança de la justícia"

Poder Executiu i Formes de Govern - Xavier Ortega

Bon dia filòsofs, avui us presentem un esquema del que és el Poder Executiu i les Formes de Govern per nosaltres.

L'Estat Modern - Raul Alimbau

Bona tarda filosofs, avui us presentem un esquema del que és l'estat modern per nosaltres i les seves característiques.

David Hume - Xavier Ortega

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) de 1711 - 25 d'agost de 1776). Se'l considera el més important dels empiristes britànics. 

David Hume, un dels màxims exponents de l'emotivisme moral, no nega que la raó intervingui al crear el judici moral. El que nega és que sigui l'única que intervé, fins i tot nega que sigui l'element més important, però sense arribar a afirmar que la raó estigui totalment fora de l'elaboració del judici moral. La postura de Hume no és l'única versió de l'Emotivisme Moral.

En general es podria resumir en els seguents punts:

1. Hume sotmet a crítica les institucions socials, l'Estat i la teoria del Contracte Social. 

2. L'Estat està format per un agregat d'individus units pel costum i el seu origen no és cap acord o contracte sinó la utilitat (Utilitarisme: A.Smith, J.Bentham, J.Stuart Mill) .

3. El valor que té l'organització social no és un altre que la seva utilitat. I aquest sentiment ha generat el procés constitutiu de la societat. L'obediència política només és obligada si el govern pren decisions que tenen un resultat útil.

4. La Justícia és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials). 

5. Les lleis no són arbitràries, però tampoc són eternes, sinó que es basen en la utilitat pública. Per aquest motiu, es poden modificar o eliminar, quan deixen de ser útils.

Jean-Jacques Rosseau - Raul Alimbau

Va neixer a Ginebra (Suïssa) el 28 de juny de 1712 i va morir a Ermenonville (França) el 2 de juliol del 1778, fou un dels principals filòsofs del ''Segle de les Llums'' en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.

La teoria filosòfica de J.J. Rousseau, podem resumir-la en els següents punts:

1. Distingeix entre l’home natural (bon salvatge) i l’home històric modern (egoista i depravat).
2. El pas de l’home natural a l’home modern té el seu origen en la por per l’escassetat de recursos. A partir d’aleshores van néixer la propietat, la dominació i la desigualtat social.
3. Necessitat d’un pacte o contracte social per a la regeneració moral.
4. Els homes associats formen la Voluntat general i el poble esdevé sobirà.
5. La finalitat última del pacte és el bé comú.
6. Defensa la democràcia directa.

Rousseau descriu l'estat de naturalesa com un estat d'aïllament individual, indiferència mútua. No hi ha vincle moral ni sentimental, ni idea del deure, ni simpatia que creï algun enllaç entre els individus, ja que cada un existeix per a si mateix i busca tan sols el que cal per a la conservació de la seva pròpia vida.

En l'estat de la naturalesa no pot existir una harmonia entre interès propi i interès col·lectiu, ja que tots dos s'exclouen.

És especialment interessant l'aportació de Rousseau sobre la fonamentació moral del dret: el dret purament coactiu de l'estat social no basat en el contracte no és legítim, el dret producte del pacte, del contracte social, sí que ho és. Per Rousseau la sobirania, el dret i el poder de la societat, producte del contracte, és indivisible i inalienable. Això vol dir que la sobirania pertany a tot el cos social i a ell estan subordinats tant el govern com els ciutadans.

Thomas Hobbes - Marc Olmedo

La filosofia de T. Hobbes, de tall marcadament materialista, rebutja l'aristotelisme i la filosofia escolàstica, així com el dualisme del racionalisme cartesià, sent més pròxima a la filosofia de Bacon, i sobretot a les de Gassendi i Galileu. Però T. Hobbes és, abans que res, conegut per la seva teoria política, exposada al "Leviatan", en la que defensa l'absolutisme polític, en clara oposició a les naixents teories polítiques de la burgesia, que buscaven les justificacions teòriques per a la instauració d'un règim polític democràtic basat en la divisió de poders.

Podem resumir el seu plantejament filosòfic en els següents punts:

1. La por ens civilitza.
2. L’origen de la societat és artificial. L’Estat s’ha creat per la necessitat de posar pau, ja que sense ell ens trobem en una situació de “guerra de tots contra tots”.
3. El poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes.
4. Igualtat en la naturalesa humana. Tots som egoistes i cerquem el propi benestar. “Homo homini lupus”.
5. Necessitat d’un pacte: renúncia voluntària a la llibertat pel bé social. L’individu queda a mans de l’Estat que ha de ser fort i autoritari: Leviathan.
6. Defensa el poder absolut per part de l’Estat: Absolutisme.

Hobbes defineix l'estat natural com aquell en què no hi ha regulació social i on els éssers humans es relacionen segons la seva naturalesa. Però la seva naturalesa tendeix a l'autoafirmació, a la pròpia conservació, la qual cosa els dóna el dret natural de decidir lliurement els mitjans pels quals aquesta conservació pugui aconseguir-se. D'aquí se segueix que l'estat natural és un estat de guerra, on l'home es converteix en un llop per als altres homes, i on tots lluiten per la seva vida i, per tant, viuen en la inseguretat.

L'Estat serà per a Hobbes, absolut i indiscutible, i la seva sobirania indivisible.

John Locke - Roger Mora

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Locke estudià medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:

• Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
• Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).

Pel que fa la seva teoria filosòfica, podem resumir-la en els següents punts:

1. L’origen i legitimitat de l’Estat prové d’un pacte entre els individus per garantir els seus drets.
2. L’Estat està subordinat als interessos individuals i ha de protegir els drets de tots els individus.
3. Defensa un Estat liberal (liberalisme polític) amb un sistema de democràcia representativa.
4. Divisió de poders: Legislatiu, executiu i federatiu. (en l'actualitat: Legislatiu, executiu i judicial)

John Locke és un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta la visió del Pacte Social proposada per Hobbes, però amb molts matisos, tants, que la versió de Locke serà irrecognoscible. Hobbes considerava que els homes, per obtenir seguretat, renunciaven a la seva llibertat i capacitat d'autogovern, per permetre que els governants, actuïn en nom dels ciutadans, dels quals en són representants. Però segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans.

Política - Raul Alimbau

Filòsofs, algú sap el que significa la paraula política?

La paraula política designa l'activitat desplegada a la conducció de l'Estat, interna o externa. En aquest sentit fan política els qui exerceixen el poder, conduint els destins dels seus ciutadans, o pretenen exercir-lo, a través dels partits polítics.

Això seria una breu definició del que entenem per la paraula política, però, la filosofia política, és el mateix?

Doncs no, perquè aquesta és la que estudia racional i reflexivament temes polítics, com el poder, l'Estat, el govern, el bé comú, l'autoritat, els drets, la justícia, les formes de govern i les lleis, pel que fa al seu origen, essència, límits , legitimitat, natura, necessitat i abast.

Molts de nosaltres, no sabíem el que realment era ni el seu origen, i per això, que es millor que iniciar aquest tema, amb el seu origen? Hem descobert que el verdader inici sobre la aquesta filosofia, està destacada per dos grans pensadors:

• Confucio, que ho va iniciar des de Xina (551 a.C - 479 a.C), i on deia que el bon govern s'ha de basar en la caritat, el respecte a les jerarquies i en la justícia. El Príncep ha de ser per al poble l'exemple de la vida virtuosa, digna d'imitar. Igual que Aristòtil va centrar la virtut en el just mig. La fi del bon govern és obtenir harmonia i pau universal.

• Aristòtil, que ell la va començar a plantejar a l'antiga Grècia amb la seva ètica del perfeccionisme. I ell  diu que la política és el natural de l'home com a animal social que busca la felicitat, susceptible d'obtenir-se a través d'una vida virtuosa. De les formes de govern que va identificar, va escollir com la millor, a la barreja de democràcia i aristocràcia, que va denominar "politeia".

Aquest dos grans pensadors, són els que verdaderament, varen iniciar un camí llarg, cap a la política, que avui dia s'està utilitzant, i que durant aquest camí, hi han hagut moltes revolucions per lluitar, per els seus propis drets i llibertats.

La teoria de l’acció comunicativa de Jürgen Habermas - Raul Alimbau

Filòsofs, aquí teniu un esquema sobre l'acció comunicativa de Jürgen Habermas, un GRAN filosof per cert.

Emotivisme - Roger Mora

Em escollit aquesta imatge ja que ens dona bastant de si a pensar. La imatge la podem veure de diferents punts de vista, les dos vistes són fetes mitjançant la raó per tal d'expressar uns sentiments. Un d'aquests punts de vista podria ser estar enamorat de la dona i l'altre podria ser menjar la dona disfressada de sirena. Tant un com l'altre punt de vista ens dona a fer entendre que d'una cosa en podem extreure varis punts de vista i segons les emocions de cadascú poder actuar d'una manera o d'una altre.

Això té com a conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la moral està basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic, i, per tant la pretensió de crear normes morals racionals no té sentit. No se sap, racionalment, que una acció és moralment reprovable, sinó que se sent.

Subjectivisme - Xavier Ortega

El subjectivisme, tal com indica el seu nom, limita la validesa de la veritat al mateix subjecte que coneix i jutja. És a dir, situa en l'home el poder d'establir el que és vertader o fals i, en conseqüència, el que és bo o dolent. En realitat, el subjectivisme és una vella tesi que comparteixen molts dels nostres contemporanis. En el fons es pressuposa que no podem conèixer les coses tal com són i es redueix la veritat al que a un li sembla que és o que no és. El subjectivista es constitueix a si mateix en fundador de la veritat, en norma i mesura de totes les coses. En definitiva, és el fer de cada individu humà la mesura de la veritat.

El subjectivisme proposa el reconeixement, per part de tots els homes, del principi que cadascú es quedi amb la "seva" veritat però que, alhora, tingui consciència que també l'altre té la seva veritat (que potser sigui l'autèntica) . És a dir, per als subjectivistes, jo tinc "la meva" veritat, tu tens "la teva" veritat i l'altre té "la seva" veritat, i totes són igualment vàlides.

Escepticisme - Raúl Alimbau

Bon dia filosofs, avui tenim una filo foto, que va sobre l'escepticisme, on aquesta imatge m'ha impactat ja que es pot veure, el seu significat, on mai podem trobar quina serà la millor decisió, i encara que estiguem obligats a donar-ne alguna, mai i trobarem una justificació racional.

Ètica empresarial - Marc Olmedo

Ética empresarial on  normalment els més grans només pensens en ells mateixos i no els importa els que tenen sota seu només pensen en el seu be encara que per aconseguir-ho tinguin que "menjar-se" als altres.